L'esquema compositiu de l'obra segueix l'exemple de les SagradesConverses, és a dir, les composicións iniciades al Quattrocento italià, en les quals la Mare de Déu i el Nen Jesús apareixen rodejats de personatges, aconseguint crear un espai unitari en el qual ells són el focus central. Aquesta estructura va ser molt utilitzada per pintors com Fra Angelico o Fra Filippo Lippi i més endavant per artistes manieristes com Andrea del Sarto.
- Valoració: El tema escollit per Leonardo en aquest quadre no és molt comú, raó per la qual va ser poc utilitzat pels pintors del Renaixement tardà, del Manierisme i del Barroc, malgrat les moltes còpies de l'original de Leonardo.
Cal destacar també l'ús de la perspectiva aèria, una aportació tècnica de Leonardo a la pintura moderna, que va tenir una gran repercusió en l'art europeu posterior.
