Obra 4: La Mare de Déu de les Roques, de Leonardo
a) 1483-1486. Mosaic polític de petites ciutats - estats: Florència, Pisa, Milà, Màntua. Poder dels Mèdici a Florència. A finals de segle auge del papat. Cultura Humanista. Paper iconoclasta de Savonarola. Els descobriments científics forçats per la necessitat de control de nous territoris, impulsen diverses tècniques i disciplines: la cartografia, l’òptica, l’astronomia permeten nous descobriments geogràfics; l’anatomia, la botànica, la zoologia formen part del saber enciclopèdic dels nous artistes.
Puntuació: Cronologia [0’30 punts], històric i cultural [ 0’70 punts].
b) Estil: Renaixentista. El renaixement és un estil que recupera el gust per les arrels clàssiques en l’art, en la filosofia i en la literatura. Un estil que aprofundeix en la recerca científica i tècnica i que crea una tipologia d’artista polifacètic, alhora humanista i científic. L’artista lluita per allunyar-se de la figura de l’artesà agremiat i es fa ressò d’una nova concepció de la vida i de l'ideal de l'home en la recerca d'una ordenació racional del món.
Característiques generals: Perspectiva artificial i perspectiva aèria. Antropocentrisme. Aparició de la figura del mecenes. En arquitectura: Recuperació de l’Antiguitat: arc de mig punt; cúpula de mitja taronja, volta de canó. Noves tipologies: Vil·les; hospitals... Decoració de grotescos. Escultura: Proporcionalitat; cànon de nou caps...Pintura: Simetria; perspectiva geomètrica; Composicions tancades; formes dibuixístiques....
Puntuació: Estil [0’50 punts] 5 característiques [0’10 punts c/u]
c) Característiques formals:Predomini del color sobre el dibuix. Sfumato.
Característiques compositives: La composició s’estructura en tres registres: el primer correspon al grup de la Marededéu, el nen Jesús, sant Joan i l’arcàngel Uriel; el segon a la cova, i el tercer al paisatge del fons. El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Verge i els cossos dels dos infants, el que fa que les figures adquireixin un gran protagonisme fruit de la seva major definició a través del dibuix. Leonardo en el seu Tractat parla dels tres tipus de perspectiva que utilitza en aquesta obra: La perspectiva té tres parts principals: la primera tracta de la disminució de les dimensions dels objectes a diverses distancies, és la perspectiva lineal; la segona tracta de la disminució del color d’acord amb la proximitat o llunyania de les figures i la tercera de la indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de vàries distàncies o perspectiva aèria. En relació a aquesta darrera visió parla de l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans, afirmant que les muntanyes semblen blaves i així s’han de pintar. A nivell lumínic, Leonardo utilitza dos tipus de llum: la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures. Un aspecte a destacar és el joc de les mans que, juntament amb les mirades interrelaciona els personatges. Es tracta d’una composició unitària en la que els personatges queden individualitzats gràcies a les mans en diferents escorços, sobre tot amb la mà estesa cap al davant de la Verge. El paisatge del fons no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, es tracta d’un paisatge inventat, de gran força expressiva, no d’un paisatge real. Tècnica: oli sobre taula passada a tela.
Puntuació:Característiques formals i compositives[0’80 punts]; Tècnica i suport[0’20 punts]
d) Temàtica: Aquesta obra havia de formar part d’un políptic encarregat a Leonardo i els germans de Predis per la Confraria de la Concepció de l’església de San Francesc el Gran de Milà, però l’obra no va ser acceptada. La Verge en el seu viatge a Egipte fugint d’Herodes, va descansar en una cova on es va trobar amb el nen Joan, cosí de Jesús, a qui havia vetllat i protegit l’arcàngel Uriel. Gràcies a la versió posterior del mateix tema, avui a la National Gallery de Londres, podem distingir les figures dels dos nens. A primera vista sembla que el nen protegit per la Verge és Jesús i el que està a prop de l’arcàngel, Joan. En la versió londinenca, el nen de l’esquerra porta una creu de canyes símbol de Joan i el nen Jesús, beneint, s’assimila a Jesús. L’àngel amb un gest de la mà, absent en la versió londinenca, crea el nexe d’unió conceptual entre els personatges. L’arcàngel Uriel, protector de les persones desvalgudes, i per aquesta raó, protector de Joan a la mort dels seus pares, tanca la composició en el paper de mediador entre els dos nens. Model literari: L’escena, força inusual en la iconografia de l’època, s’inspira en els Apòcrifs del Nou Testament. Significat:El significat de l’obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i Passió, en el que el precursor, Joan, té un paper important com company de jocs i alhora com a visionari de la Passió de Crist. Funció: Devocional.
Puntuació: Tema: [0’50 punts]; Model literari[0’20 punts]; Significat[0’20 punts]; Funció[0’10 punts]
e) PREGUNTA ESPECIAL: Definiu TRES d’aquests cinc termes: manierisme, grotesc, planta de creu grega, quadrattura, volta de canó. [1 punt]
Quattrocento:Nom que es dona al Renaixement italià al segle XV. Grotesc:Motiu decoratiu format per essers fantàstics, vegetals i animals entrellaçats entre si. El nom, prové de la decoració a grutes i ruïnes romanes descobertes a les darreries del segle XV.
Planta de creu grega:Planta en forma de creu, normalment d’una església, en la qual els quatre braços que la configuren son iguals. També: planta d’una església en forma de creu, en la que la nau longitudinal es igual a la nau transversal.
Quadrattura: engany òptic que consisteix a prolongar l’arquitectura mitjançant representacions pictòriques, que creen un il·lusionisme òptic de gran teatralitat.
Volta de canó:volta la coberta de la qual és generada per una mitja circumferència.
També:volta generada per la projecció longitudinal d’un arc de mig punt.
Puntuació: 3 ben definides[1 punt]; 2 ben definides [0’70 punts]; 1 ben definida [0’40 punts]
Nota: El que es valora positivament es que de manera breu es defineixin els termes, encara que es faci amb altres paraules.
